1994: Els inicis.
A principis de l'estiu de 1994, i sota l'empenta d'uns quants il•luminats, van començar els assaigs per mirar de formar una colla castellera a Sabadell. Val a dir que en aquella època, a Sabadell, no hi havia cap tradició castellera i només es veien castells per la Festa Major, sempre de la mà de colles foranes. Fou precisament en acabar l'aixecada de castells de la Festa Major del 1994 que, uns espontanis van alçar un pilar de 3 amb la finalitat de donar a conèixer la encara no-nata colla local que va aixecar força expectació.
Amb assaigs cada cop més multitudinaris (es feien al pati cobert de l'escola Joanot Alisanda) es va decidir fer la presentació oficial de la colla en la que seria la 1a diada dels Castellers de Sabadell, el dia 13 de novembre de 1994, a la plaça de Sant Roc, i acompanyats, en qualitat de padrins pels Minyons de Terrassa i els Castellers de Montcada i Reixac. La jornada va generar una expectació inaudita i va sortir rodona, p3 caminat, 3 de 6, 4 de 6, Torre de 5 i vano de 4, tot descarregat.
En les poques setmanes restants de l'any la colla va ser capaç d'estrenar el 4de 6 amb el pilar i el 5 de 6.
1995 i 1996: La colla revelació.
L'any següent, el 1995 es va assolir la Torre de 6 el març a Montserrat, el 4 de 7 l'abril, el pilar de 5 (carregat) l'agost, el 3 de 7 al setembre, i el 4 de 7 amb el pilar (carregat) i el 5 de 7 el novembre, en una progressió meteòrica.
El 1996 va veure consolidar tots els castells de l'any anterior i afegir-hi el 3 de 6 aixecat per sota, el 9 de 6 i el 4 de 8 (carregat), el que ens va valer ser considerats “colla revelació”.
Tanmateix, la impossibilitat de repetir el 4 de 8 en una de les actuacions més desafortunades i de mal record de la colla, a Vilafranca per Tots Sants, va suposar una greu decepció, tan més gran com les expectatives prèvies d’èxit que havien permès mobilitzar sis(!) autocars i 300 castellers. La moral en va quedar molt tocada.
1997 a 2004: L'estancament.
Així l’any 1997 va ser atípic en el sentit que, acostumats a progressar sempre, ens vam veure faltats d’efectius, amb divisions internes i amb problemes per mantenir el nivell de l’any anterior. No es va estrenar cap castell nou, i tornar a carregar el 4 de 8 no va significar cap consol.
L’any 1998 va evidenciar l’estancament en què es trobava la colla, calia fer-se a l’idea que potser no estrenaríem castells nous cada any, que els anys bons alternarien amb els no tan bons, i que calia gaudir del què podíem fer sense desanimar-nos. Calia, en definitiva, tocar de peus a terra i no sentir-nos acomplexats pels nostres fulgurants inicis. Aquell any, a part de mantenir el nivell de castells de 7 i mig, només vam poder estrenar un estrany 3 de 6 amb el pilar.
Van seguir uns anys de treball a pic i pala, en què només els grans esforços realitzats permeten un lent degoteig d’èxits. Així vam estrenar el pilar de 5 aixecat per sota pel maig i el 3 de 7 amb el pilar pel novembre de 1999, el 3 de 7 aixecat per sota l’octubre del 2000, la Torre de 7 el setembre del 2002... Però aquests èxits pecaven de puntuals: no som capaços d’afegir aquestes construccions al repertori habitual de la colla. De fet, el 5 de 7 continuava representant el sostre.
2005 a l’actualitat: Consolidació dels castells de 7 i mig.
És a partir del 2005 que els resultats milloren: els castells de 7 i mig proliferen a gairebé totes les actuacions, la Torre de 7 i el 3 de 7 aixecat per sota deixen de ser anecdòtics per incorporar-se de ple dret al repertori de les grans diades.
Així arribem al moment present de la colla: es torna a assajar el 4 de 8 i el 3 de 8; la colla exhibeix bona forma per allà on va, assistim digníssimament per primera vegada al Concurs de Castells de Tarragona (2006) i hi fem un molt bon paper (5 de 7, Torre de 7, 3 de 7 aixecat per sota, tots descarregats) que ens val quedar en 13a posició... Ja no som, doncs, la “colla revelació” d’aquell llunyà 1996, sinó que som els Castellers de Sabadell, els Saballuts, una colla relativament jove però consolidada alhora i amb empenta, que té assolits tots els castells de la gamma alta de 7 i no descarta, en absolut, entrar al grup de les colles de 8.